Ja faig pipi i caca al vàter!

Quan podem treure els bolquers?

Els bebès fan pipi i caca quan en tenen necessitat, de manera no conscient; sovint només de n'adonen quan ja els molesta en contacte amb la seva fina pell. Arriba un moment, però, en que el seu cos està preparat per deixar sortir o aguantar el pipi i la caca voluntàriament, gràcies a la maduració del sistema nerviós. Aquest fer passa al voltant dels dos anys.

A partir d'aquest moment, l'infant comença a notar les sensacions produïdes en deixar anar o retenir i descobreix el pipi i la caca com una part de sí mateix; poc a poc comprendrà que surt de dins seu, però que «no és part d'ell».

S'adonarà que reternir o deixar anar depèn de la seva voluntat i del seu caprici i per tant lligat als seus desitjos. Quan la mare, el pare, la mestra... li demanen que faci pipi al vàter o a la gibrella, ell podrà fer cas o no, i així, descobreix un nou poder per oposar-se a ells o complaure'ls. Ens trobem, doncs, davant d'un moment molt important a nivell afectiu.

...i quan?

Com ja hem dit, el nen i la nena, quan neixen, depenen per tot dels adults que el cuiden: emocionalmtent, per menjar, per protegir-lo del fred i la calor, per ser tansportat, per calmar-se, i la seva evolució depèn de la maduració del sistema nerviós, el creixement físic i de les relacions emocional i d'acció amb el seu entorn, aconseguint de manera progressiva la seva autonomia (també a tots nivells: emocional, física...)

Caps als 18-24 mesos la musculatura dels esfínters, que són els que obren o tanquen el pas del pipi i la cada, està preparada per a un funiconament coordinat amb el sistema nerviós central i permtet la regulació voluntaira, és a dir, retenir o deixar anar quan un vol. Per tant, el moment adequat ve condicionat per la maduració neuromuscular de cada infant, així om l'emocional. A partir d'aquí, nosaltres hem d'intervenir per ajudar-los a adonar-se d'aquestes noves sensacions que té i ensenyar-li on ha de fer el pipi i la caca, com, etc.

Com endevinar el moment adequat?

Com dèiem, poc a poc l'infant va sentint les ganes de fer pipi o caca i llavors és possible que canviï d'activitat en el moment de fer-ne o fins i tot pot arribar a dir caca o, senzillament, pot adoptar una postura concreta. Aquestes conductes ens poden donar pistes del seu grau de consciència respecte el tema.

Cada vegada que li canviem el bolquer, podem observar si està mullat o no, és adir, si va fent pipi contínuament o ja va fent estones llargues de retenció; també podem observar si les caques les fa sempre en un horari regular...

Quines actituds afavoreixen aquest important aprenentatge?

• No ens hem de prendre aquest aprenentatge a la lleugera, però és important obsessionar-nos i relacionar-nos amb l'infant només en relació a aquest tema.
• No hi ha un temps establert per assolir el control, pot necessitar dos dies o dos mesos, però és important que li donem tot el temps que li calgui, tenint nosaltres l'absoluta confiança que arribarà a aconseguir-ho.
• Presentar-li aquest aprenentatge com un progrés, un fer-se gran que li comportarà molts avantatges i que ens omplirà de goig a nosaltres. (Sense pressionar-lo, però. Cal trobar la mida justa!).

Com ho fem? (receptes per qui les vulgui llegir)

• El primer pas és l'observació del seu ritme de deposicions i la seva capacitat de retneció, comprovant som estan els bolquers.
• A continuació, mantenint els bolquers, el convidarem a seure al vàter o a la gibrella (segons les condicions de casa vostra) cada vegada que li canviem el bolquer. És important dir-li que ho provi; si no surt res ja ho tornarà a provar en una altra ocasió.
• Quan el canviem, comentem amb ell si porta caca o pipi, li mostrem, etc.
• Hi ha contes d'imatges específics referents al tema que també podríeu comprar o demanar a la vostra biblioteca pública per mirar-lo amb ell i anar creant ambient.
• Abans de començar, preveure recanvis suficients per canviar-lo vàries vegades al dia (i dia rera dia): calces o calçotets, pantalons, samarretes (els bodys ja nov an bé) i sabates. Podeu anar-ho a comprar junts, com una activitat més d'aquest fer-se gran.
• La roba ha de ser fàcil de treure i posar, sense botons ni cremalleres... per facilitar la seva autonomia fins i tot quan hi ha molta pressa (és molt frustrant adonar-se'n i no ser-hi a temps per un incòmode botó!!!).
• Quan decidim treure els bolquers, és important que ho fem de manera definitiva, durant el dia. És a dir, no s'hi val posar-li una tarda que voleu anar de compres i no voleu atablar-vos. Vosaltres estaríeu tranquils, però ell es desorientaria i no sabria si pot fer-se el pipi a sobre (al bolquer) o no i això entorpiria el procés d'aprenentatge.
• Des de l'escola pensem que, en un primer moment, és interessant que aquest aprenentatge es faci en l'espai més íntim i de seguretat per ell: és a dir, a casa, i amb vosaltres. Després, ámb una mica més de seguretat, ho podrà fer a l'escola, on hi ha més nens i nenes utilitzant els vàters, etc. Per això és bo come´çar el procés en època de vacances o un cap de setmana.
• També és aconsellable fer-ho de cara al bon temps, en que la roba és més lleugera per treure i posar, però si la siutació no acompanya (per les vostres circumstàncies) o l'infant no està gens motivat o preparat, no hi ha pressa, s'ajorna.
• El bolquer de les dormides es pot treure més endavant, quan observeu que s'aixeca i el porta ser; això és perquè aquesta estona no pot fer el contrl de manera conscient i pot necessitar més temps per fe la retenció.
• Per començar a treure definitivament els bolquers, és important buscar unes dates en les que pugueu estar per ell, les vacanes, com hem dit, però sense gaires compromisos socials, així com evitar aquelles situacions que podem considerar d'estress emocional: adaptació a l'escola, canvi de domicili, naixement d'un germà, treure-li el xumet...; cal planificar-li en el temps els aprenentatges que li proposem.

D'acord, i ara... què?

• Explicar-li que guardareu els bolquers per anar a dormir.
• Quan el convideu a seure a la gibrella o vàter, heu d'anar sense presses i respectant la seva voluntat.
• Si no hi vol seure i se li escapa, explicar-li senzillament què ha passat i com ho pot evitar una altra vegada.
• Al cap d'una estona (relativa a cada infant), tornar a proposar-li i fer-li notar que va molt bé perquè encara va sec. Sovint els primers dies fan pipis molt curtets i seguits, ja que per ells és tot un descobriment i emocionalment els crea un cert neguit que acaben superant.
• Quan se li escapa és important que visqui la sensació de fer-se'l a sobre (deixar-lo una estona perquè noti que vaq moll, mostrar-li el bassalet...) prerquè pugui entendre el què passa. De fet, ells encara desconeixen que el pipi és seu i surt del seu interior. A continuació mostrar-li que ho podem solucionar fàcilment, netejant el terra, canviant la roba que després rentarem... amb tota naturalitat.
• Quan a les caques, si té un horari regular, respectar-li, i si no és aidí, parofitar per voncidar-lo a fer-ne després de les menjades. Quan heu de sortir, cal que sigueu previsors i convidar-lo a fer-ne abans de sortir. De tota manera, és important agafar tot allò que dreieu que necessitareu per sentir-vos menys incòmodes si se li escapa (cadascú necessitarà unes o unes altres coses: tovalloletes humides, tovallola, una muda sencera, una bossa de plàstic...). D'aquesta manera, si vosaltres entomeu l'accident amb tranquil·litat, evitareu sentiments de culpa que entorpiriren el procés d'aprenentatge.
• És possible que un cop superat l'aprenentatge, en situacions de més tensió emocional (adaptació a l'escola, canvis en les rutines familiars...) l'infant torni a fer-s'ho a sobre. Cal tractar-ho amb tota nautralitat, confiant que superarà aquesta petita crisi (i això facilitarà la nostra seguretat, confiança i respecte).
• Aquests dies hem de tenir en compte que es pot mostrar més neguitós, per l'esforç que li suposa. Per això és bo esquivar segons quines situacions conflictives... és a dir, potser ser més condescendents. També hi ha infants que no varien gens la seva conducat.

... i ara ... ànims!, que aquest no és més que un dels molts aprenentatges que ha fet i farà el vostre fill o filla!!!

Text: Escola Bressol Municipal Can Bacardí, Barcelona